Aquesta partida consta d’una superfície de 1.131 hectàrees que correspon a un 21.6% de la superfície total del nostre terme.
Concretament, la part que podeu contemplar des d’aquí, Les Sènies, consten de 81.2 hectàrees de superfície.
Com a més destacades, hi trobem les sènies de Gironi, d’en Francesc, del Ranci, de Serafí, La Senieta, de l’Enriqueta, la Guerola, de l’Olives, del Carboner, d’en Gaspar, de Catra i de la Pelada.
Aquests masos eren habitats pels “MITGERS”, que eren els treballadors d’aquestes terres de les quals no eren els propietaris.
Els mitgers, vivien als masos sense pagar-ne lloguer. Cada mitger, tenia el seu acord amb el propietari que variava segons el tracte a que havien arribat.
Quan s’havia de fer una plantació nova o remodelació de la finca, ho pagaven els propietaris. En quan a la collita, els beneficis que se n’extreien eren la meitat per a cadascú.
Aquestes masies constitueixen una tipologia d’edificació tradicional molt imbricada amb el seu paisatge de referència. Situades en unes finques de conreu amb façana fluvial al riu Ebre, s’emplacen a una distància prudent de la llera del mateix.
Són edificacions típiques rurals on l’estructura és a base de murs de càrrega d’obra de fàbrica de maçoneria de pedra d’uns 50 cms. de gruix, amb trespols a base de jàsseres i biguetes de fusta i entrebigat de canyís.
MAS DE GIRONI
Aquesta és la primera construcció que trobem només creuar la via del tren per sota mitjançant el pont que trobem al camí principal, camí de Sirga que ve des de Móra d’Ebre.
Edificació simple de planta quadrada, amb els trets característics de masia rural riberenca. Consta de dues plantes. La planta baixa estaria destinada a vivenda i la segona com a golfes. En aquesta segona hi podem observar una obertura més gran que el que seria una finestra, destinada a poder pujar el gra o provisions a aquesta planta.Un tret significatiu d’aquest mas és que té encara actualment als cantons de la façana del mas unes xapes de ferro o llauna per evitar que puguessin pujar les rates cap a les golfes, lloc on es guardava el gra. En arribar a la llauna no podien continuar perquè patinaven.
El fet d’estar tocant al camí, podria ser un dels motius perquè aquesta construcció no tingui massa finestres.
MAS D’EN FRANCESC
A continuació del mas de Gironi trobem aquest mas. També ubicat just al camí principal. Aquest tret però, no és motiu que aquesta construcció no tingui finestres. Això sí, a partir del primer pis.
Edificació a tres plantes amb coberta a dos vessants.
Compta amb un volum anenex més petit que devia servir com a magatzem.
Disposa de pou i una bassa petita.
MAS DEL RANCI
Contiuem pel camí principal i ens trobem aquest mas. Tres volums annexos de diferents altures. Un primer de planta baixa més una primera planta, un segon de planta baixa més dos plantes i un tercer d’una sola planta. Els dos primers utilitzats com a vivenda i aquest tercer com a magatzem.
Les cobertes són a dos vessants i amb teula àrab.
La façana principal estaria de cara al riu i la posterior, estaria tocant al camí principal. En aquesta, podem trobar una inscripció o marca a la paret que dona al camí on s’identifica el nivell on va arribar el riu Ebre a la riuada de 1907.
Aquest mas, és una construcció que compta amb porxos amb volta en sardinell.
Provist de pou i d’un corral on antigament hi tancaven el ramat d’animals.
Actualment aquest mas està totalment restaurat.
MAS DE SERAFÍ
Sempre ocupat per la pròpia família de Serafí. És el mas que es troba construït a menys metres de la llera del riu.
Construcció quadrada i relativament petit. Consta de dos plantes i coberta a dos vessants.
Aquest mas, compta amb bassa amb la qual es procedia a realitzar el reg de la finca.
LA SENIETA
Aquest mas està actualment en ruïna ja que es va deshabita fa anys. Després del últims mitgers que eren de Darmós, ja no el va portar ningú més.
Comptava amb pou per extreure’n aigua i corral per bestiar.
CAPELLA I MAS DE L’ENRIQUETA
Situat a les Sènies, a l’altre costat del riu Ebre, a tocar de l’encreuament de camins del Pas de l’Ase, del Barranc de Roianos i del Pas de la Barca. Conjunt format per un mas i una capella envoltats per un baluard. El mas està constituït per dos volums adossats de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El volum principal és de més alçada que l’altre, havent-se alçat la coberta amb totxo. Les obertures dels dos primers nivells, inclòs el portal d’accés, són d’arc pla arrebossat, mentre que les de les golfes són d’arc rebaixat arrebossat. El mateix nivell del segon volum s’obre amb una gran galeria de dos pòrtics rectangulars. El ràfec està decorat amb una imbricació de teula i rajola ceràmica. Al segon volum hi ha adossat un annex agrícola, des del qual comença un baluard que segueix el camí, on hi ha adossada una petita capella, encarada cap a la casa. És de planta rectangular amb absis no marcat en planta, i estava coberta amb volta de canó, havent quedat aquesta enderrocada. Al centre de la nau s’observen les restes d’un arc toral suportat sobre una cornisa i pilastres, i a la part de l’absis un altar-retaule amb fornícula custodiat amb columnes i pilastres de capitells jònics. S’hi accedeix per un portal d’arc carpanell, damunt del qual hi ha un òcul i un campanar d’espadanya d’un sol ull quadrangular rematat amb una creu. El parament dels murs del mas és de tàpia i pedra irregular, mentre que el de la capella és de pedra lligada amb morter, on s’hi conserven restes de l’arrebossat original. Davant la façana del mas s’hi conserva una sènia.
MAS DE LA GUEROLA
Construcció amb dos volums annexos. Un principal amb tres plantes i coberta a dos vessants. El segon volum d’una planta era destinat a magatzem o corral.
Aquesta masia no està encarada cap al sud-est com la majoria de les construccions que trobem en aquestes sènies. La seva façana principal està encarada al nord.
Aquest mas, davant la façana principal tenia era per batre el gra.
Actualment s’hi fa cria de cavalls.
MAS BLANC DE L’OLIVES
Situada a la zona de Les Sènies, a l’altre costat del riu Ebre. Masia de planta rectangular i tres crugies que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta està construïda amb teula àrab, és a quatre vessants, de la qual en sobresurt una xemeneia metàl·lica afegida modernament. S’hi accedeix per un portal d’arc carpanell arrebossat, que es troba descentrat en el frontis. El primer pis s’obre amb quatre finestres d’arc pla arrebossat de factura moderna, mentre el pis de les golfes queda obert amb petits pòrtics d’arc de mig punt. Sota la galeria hi ha una cornisa simple, que queda interrompuda pel pòrtic central, d’arc escarser i de majors dimensions. Aquesta galeria es repeteix a la façana posterior. El parament dels murs conserva l’arrebossat de morter de calç, on són visibles els forats causats per la metralla de les bombes llençades durant la Guerra Civil.
Compta amb un corral situat a uns metres de la façana principal on hi trobem un pou i una bassa.
També podem trobar una edificació situada darrere la masia la utilització de la qual seria per poder tancar maquinària agrícola.
MAS DEL CARBONER
Edificació gran. Formada per diverses volumetries unides entre sí tot formant un patí interior obert.
El conjunt està construït a dos nivells. La part principal, al nivell més baix, si accedeix mitjançant un camí d’accés a la propietat des del camí principal. Consta de tres plantes destinades a vivenda. Hi trobem finestres de fusta i coberta amb teula àrab.
A la part dreta de la façana principal i annexa, trobem una construcció més baixa amb una gran porta de fusta. Aquesta part de la masia era destinada a magatzem.
A la part posterior i amb accés des del camí principal i per tant, al nivell més elevat que la vivenda, s’hi ubica l’entrada del corral, segurament destinat a tancar el bestiar.
Mitjançant aquest volum i el magatzem inferior, juntament amb una paret de muro, s’aconsegueix el pati interior obert.
Aquest mas compta amb pou de format rodó, una mica més petit en quan a diàmetre. S’hi pot observar l’era on l’animal girava per fer pujar l’aigua.
Antigament hi constava un celler per l’elaboració de vi que després s’exportava fora de la comarca.
MAS DE GASPAR
Construcció de dos edificacions annexes ben delimitades les quals estan constituides per dos plantes cadascuna. Possiblement una fos la vivenda dels mitgers i la segona s’utilitzes com a corral o magatzem.
Des del camí principal baixem a una cota inferior on trobem la façana principal on hi ha l’entrada de la masia.
Davant d’aquesta façana hi trobem un pou per al subministre d’aigua.
Actualment s’hi ha fet una reforma total.
MAS DE CATRA
Masia tradicional anterior al 1900, situada al bell mig d’una finca destinada al conreu de vinya i horta a la zona més baixa i oliveres a la part més alta.
Es tracta d’un conjunt format per la pròpia masia, que constitueix un habitatge rural i una edificació destinada a antic celler.
La masia consta d’una edificació en tres plantes, amb un pati annex tancat, situat junt a la façana lateral esquerra de la mateixa, tot mirant la seva façana principal del seu front on es situa la porta d’accés. En aquest pati s’hi ubiquen sengles construccions annexes: un porxo semitancat de dues plantes adossat a l’edifici principal i un magatzem de planta baixa separat del mateix.
El cos principal de l’edificació és una planta petita, gairebé quadrada, ubicada en un canvi de terreny, de tal manera que mentre a la façana nord-est es dibuixen tres plantes, a la façana sud-est s’aprecien tan sols dues plantes. La masia s’obre a l’exterior per la façana principal i, gràcies a les construccions annexes relligades per un mur de tanca de les mateixes característiques que la pròpia façana, es configura un espai interior privatiu de la masia entorn d’un pati on obren els porxos que es destinaven probablement a allotjar ramat i aviram.
La façana posterior s’obre al camí d’accés i presenta escasses obertures. Té com elements especialment característics de la zona el pou amb sínia i la bassa o safareig.
L’antic celler és una construcció de planta baixa, que es situa com la pròpia masia a la part topogràficament més elevada de la finca. A l’interior, hi podem trobar un trull, una trullola i una premsa de vi.
Les teulades de teula a una o dues aigües, les dimensions i disposició de les obertures i el totxo massís que remata algunes cantonades i obertures de l’edifici són d’altres trets compositius que defineixen el disseny auster i sobri de l’edificació, característic de les masies fluvials de la comarca.
També disposava de cuina econòmica i forn de pa. Per aquest motiu, era en aquest mas on es feia el pa amb una periodicitat d’entre vuit i deu dies.
A la pallissa s’hi quedaven a fer nit els llaguters que realitzaven el transport de mercaderies per l’Ebre.
ESTACIÓ DE RENFE I CASA DELS TREBALLADORS
Estació de la línia de ferrocarrils provinent de Móra, que es troba situada a la zona les Sènies, a l’altre costat del riu Ebre. Edifici aïllat de planta rectangular que consta de planta baixa on hi havia el vestíbul, la finestreta de venta de tiquets, magatzem i sala d’espera, una primera planta amb dos pisos i té la coberta plana. Les façanes es composen segons una marcada simetria, amb quatre eixos d’obertures d’arc rebaixat emmarcades amb obra. Aquestes obertures, junt amb les cantonades i les cornises dels dos nivells, destaquen sobre el maó aplantillat dels murs. A la part superior de les façanes hi ha una cornisa amb volada sostinguda per mènsules, quedant l’edifici coronat amb un capcer central d’arc escarser, que incorpora un motiu circular amb lletres entrellaçades. En una banda de l’edifici hi ha un magatzem ferroviari d’un sol nivell d’alçat, i a l’altra un petit cos de mateixa tipologia que era utilitzat com a servei. Uns metres més avall, seguint la via en sentit Ascó, hi ha un edifici que havia estat la casa dels treballadors de l’estació. Consta de dos nivells d’alçat i la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En aquesta, els nivells de forjats i les obertures, d’arc escarser, destaquen sobre el mur blanc. Presenta un ràfec de considerable volada, sostingut per cabirons.
Notícies històriques
L’any 1893 l’ajuntament i els veïns de Garcia van sol·licitar la construcció d’una estació a la Junta de Govern dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França. No va ser fins al voltant del 1922 que va bastir-se la nova estació de ferrocarril. A part del transport de persones, tenia com a finalitat el transport de productes, eminentment agrícoles.
El correu arribava en tren i els carters del poble passaven cada dia la barca per anar a buscar la correspondència que arribava al migdia.
Sovint s’hi feien festes i balls amb gramola per la gent que vivia a Les Sènies.
La situació de la població a l’altre costat del riu Ebre va acabar provocant-ne l’abandonament.
CASTELLOT DE ROIANOS
Categoria: Element Arquitectònic
Utilització: Torres de defensa
Estil: Obra Popular
Descripció
Ruïnes d’una fortificació que es troben situades al cim d’un turó de la zona de Roianos, a l’altre costat del riu Ebre. S’observen restes de murs de pedra irregular lligada amb fang i morter, disposada en filades regulars. La part de ponent és la més ben conservada; amb un pany de paret que ha estat foradat i excavat formant petits refugis.