TOPÒNIM
No es coneix quin és l’origen del topònim Garcia, tot i que s’han donat tres possibles opcions. Alguns diuen que el nom ve d’un antropònim, altres apunten un possible origen àrab (que vindria de l’àrab Garsiia) i d’altres cerquen les arrels en un probable origen preromà. Està documentat el nom de “Carteia”, “Cartia” i “Carsia”.
Té una extensió de 51,78 km, està separat de Móra d’Ebre (a la dreta del riu) pel caminal de la partició de Garcia prop de la Roca Roja i del de Móra la Nova (a l’esquerra) pel caminal de les planes, encara per un petit sector al SE. Confronta amb el municipi de Tivissa, al N. Aigua amunt del pas de l’Ase, amb el de Vinebre i amb el de la Torre de l’Espanyol i, al NW, amb el d’Ascó per la carena de la Foig passat el barranc del Botxo. A llevant el termenal separa el municipi de Garcia dels del Molar i del Masroig, ambdós del Priorat. A més de la vila de Garcia, el municipi comprèn la caseria del Mas de Senier, formada prop de la carretera de Móra la Nova a Garcia (situada prop de l’Ebre), i el santuari de Santa Magdalena.
La carretera de Garcia a Móra la Nova (on es pot accedir a la carretera nacional de Reus a Gandesa) data del 1917. El 1926 s’inaugurà el pont sobre el riu Siurana per on travessa aquest riu (des del 1987, però, hi ha al municipi un nou pont). Aquesta mateixa carretera, actualment C-12, es prolonga al NW fins a Ascó. De la vila de Garcia en surt una altra cap al Molar (1926): la T-731.
ALTRES INDRETS DEL TERME
L’ermita de Santa Magdalena està situada als vessants d’un dels contraforts meridionals de la serra del Tormo, vora el camí i la partida de les Terres Noves, a l’extrem NE del terme. L’ermita, que consta de terres de conreu, i la casa de l’ermità són construïdes sota una gran balma que les cobreix. L’ermita fou destruïda el 1835, durant la primera guerra Carlina, i reconstruïda posteriorment. A més de suposar que al lloc on hi ha la vila de Garcia hi hagué un antic poblat ibèric, se sap que hi hagué un lloc de culte amb un temple solar i una torre a la roca del Sol (243 m), a l’esquerra de l’Ebre, la banda oposada a la roca de l’Ortiga.
Al N del terme, el territori és accidentat: a l’esquerra del riu per la serra del Tormo (525 m, al límit amb el municipi de la Torre de l’Espanyol), que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase. A la dreta de l’Ebre, l’alineació culmina a la Picossa (496 m) i a la tossa de l’Àliga (487 m, al termenal amb Ascó), prolongació de la serra de la Torre. Aquestes alineacions muntanyoses són com una prolongació vers el SW de la Serra la Llena i de la Serra de Montsant.
LA POBLACIÓ
El cens del 1900 registra 1.658 habitants, a Garcia. Aquesta població anirà minvant progressivament fins arribar als 1.185 l’any 1936. El saldo negatiu del creixement entre el 1979 i el 1980 ha estat del 6,37%. La població ha continuat baixant fins arribar als 589 habitants que hi ha en l’actualitat. La vila de Garcia és emplaçada als vessants d’un turonet a l’esquerra de l’Ebre, entre aquest riu, el barranc del rec de Valls i el riu de Siurana, anomenant al poble ‘la Riera’. Les cases s’esglaonen per carrers desnivellats, entre les desembocadures dels dos corrents en el gran riu. Són coronades pels xiprers del Calvari i per l’església parroquial i arriben prop de les aigües de l’Ebre. A la part més alta hi ha el nucli antic de la població. Tot i que no era emmurallada, les parets de les cases feien de tancament i s’entrava a la vila per tres portes. La vila restà fortament destruïda durant la Guerra Civil ja que era propera al front on el lliurà la llarga Batalla de l’Ebre. Després de la guerra, les cases mig enderrocades de la part alta es van abandonar i la vila moderna s’acabà de consolidar a la part més baixa del turó. Els darrers anys algunes d’aquelles cases destruïdes han estat adquirides i restaurades per estiuejants.
